Aquesta instal·lació l'he comprovada amb Debian 10 i Ubuntu 20.04. Si voleu fer un petit cluster amb un grapat de orange pi one, us recomano Debian 10, ja que no dona problemes de comunicació MPI amb Armbian.

Primer instal·lem les biblioteque científiques, després jupyter

També interessa instal·lar Latex, ja que ens permetrà exportar el nostre document a PDF

Ara ja podrem crear una carpeta a l'usuari que executarà el servidor jupyter per desar els arxius, i executarem des d'aquesta carpeta jupyter, que obrira un navegador amb el webide

Si el volem tenir a un servidor, caldrà evitar que intenti obrir el navegador i haurem d'autoritzar el seu ús des d'altres màquines a la xarxa

Primer hem de crear un fitxer de configuració

Aquest fitxer el trobarem a ~/.jupyter/jupyter_notebook_config.py. L'haurtem de modificar amb les línies

I haurem de generar una contrasenya per evitar treballar amb tokens

De vegades ens trobem que una unitat de disc o un llapis o targeta SD s'ha espatllat, amb dades de les que no hem fet còpia de seguretat.

TestDisk és un programa de terminal que ens permet recuperar la taula de particions del disk

El paquet el trobem a Ubuntu, i inclou PhotoRec un programa que ens permet recupear no només fotografies, també molt tipus de fitxers com ara els .zip, .pdf ... Podeu consultar un llistat dels formats reconeguts, que moltes vegades es poden recuperar encara que esborrem el fitxer.

Si ens trobem amb problemes de maquinari, podem fer servir ddrescue, també disponible a Ubuntu.

Amb ddrescue podem fer una còpia de la unitat defectuosa a una altra unitat o un fitxer imatge. Aquest programa farà tot el possible per recuperar les vostres dades, però pot arribar a ser molt lent, donada la mida actual dels discs durs, i especialment quan tenim problemes mecànics que fan baixar a kB/s la velocitat de lectura que hauria de ser de molts MB/s. En aquest cas podem estar parlant de dies o setmanes!

Per sort ddrescue permet aturar un rescat i tornar més tard, sempre quie fem servir un fitxer mapfile. Aquest fitxer mapfile es pot isualitzar amb el paquet ddrescueview

La combinació d'aquestes eines són d'una potència increïble. En el meu cas, un disc dur de 500 GB, ple de fotografies, he iniciat una recuperació de dades que trigarà mesos, però que en un parell de dies ja dona resultats.

Com el meu disc bloqueja l'engegada de l'equip si el conecto al bus SATA, l'he posat en una unitat externa USB 3.0. Aquest disc, fícicament danyat, té una velocitat de transferència molt lenta, amb una mitjana de 30 kB/s, i no he pogut escriure la taula de particions, ja que em dona error d'escriptura.

El que vaig fer va ser localitzar l'inici de la partició NTFS que volia recuperar amb la funció Analyse de TestDisk i començar amb ddrescue una mica abans d'aquesta posició, reservant espai per tot el disk a un fitxer imatge:

Després de deixar-li treballar una estona, el vaig aturar amb ^C i vaig recuperar i escriure la taula de particions al fitxer imatge amb TestDisk. D'aquesta forma podem utilitzar PhotoRec sobre la imatge del disc, conforme l'anem recuperant.

Com el nom dels fitxers recuperats per PhotoRec no és especialment descriptiu, els vaig renombrar amb el programa exiv2, disponible a Ubuntu, i que permet posar un nom d'acord amb les dades EXIF de la fotografia

Molts coneixen HandBrake amb la seva GUI, està disponible per a tots els sistemes operaius i és programari lliure.

Però també existeix la versió per terminal, igual de potent i que podem utilitzar al nostre servidor domèstic. Es diu HandBrakeCLI i segur que el trobaràs a la teva distribució Linux favorita. Jo tinc Debian 10 al meu servidor domèstic, i per instal·lar-la faig

Si volem extreure vídeos de DVDs, recomano instal·lar libdvd-pkg, que ens permetrà baixar, compilar i instal·lar libdvdcss2, llibreria necessària per llegir DVDs encriptats (la majoria de DVDs comercials). Una vegada instal·lat libdvdcss2, caldrà fer

Ara ja podem llegir el contingut d'un DVD i extreure la part que en interessi. Per exemple:

També és molt útil utilitzar qualsevol dels formats predefinits, que podem llistar amb

El programa el podem utilitzar no només amb DVDs, sino amb també qualsevol vídeo. Per exemple:

Ens transforma el fitxer 20200708_210848A.mp4 en el fitxer TowerOfPi.mp4 amb un format H.264 video (up to 480p30) and AAC stereo audio, in an MP4 container. Compatible with Android devices.

Fa poc vaig recuperar un antic PC com a servidor domèstic. Com té una unitat DVD, vaig voler utilitzar-la per baixar imatges ISO d'internet, enregistrar-les i comprovar la imatge.

Necessitarem el programa wodim

Per altra banda he creat un parell d'uilitats BASH per realitzar la comprovació de la imatge enregistrada, ja que cal utilitzar el nombre de blocs correctes de l'enregistramet. Aquestes utilitats les he desades a /usr/local/bin amb permisos d'execució. Veiem el cas d'una comprovació sha256sum:

Igualment faríem pel sistema md5, canviant sha256sum per md5sum.

Tenim al nostre abast tot un seguit de comandes de consola per treballar amb les imatges ISO:

• Amb wget podem baixar la imatge iso.
• Podem comprovar que la baixada ha estat correcte amb sha256sum o md5sum
• Amb wodim podem enregistrar la imatge
• Amb eject podem expulsar/carregar el CD/DVD
• Podem comprovar la imatge enregistrada amb sha256sr0 o md5sr0. Abans convé expulsar i carregar el CD/DVD amb eject

Veiem un exemple complet amb una imatge de la web d'Ubuntu

També poden ser interessants les comandes

• dd if=/dev/sr0 of=/home/usuari/fitxer.iso ➡ crea una imatge iso d'un CD/DVD físic
• mkisofs -o /home/usuari/fitxer.iso /home/usuari/carpeta_origen ➡ crea una imatge iso amb les dades d'una carpeta

Quan tenim diversos dispositius conectats per USB, potser interessant distingir quin és el nostre Arduino, especialment si és un clònic que genera un /dev/ttyUSB en lloc del /dev/ttyACM. A més a més volem evitar que en enviar una comanda pel canal sèrie al nostre Arduino es generi un RST en manipular la línia DTR. També voldrem configurar la velocitat del port sèrie, i donar accés a tots els usuaris del sistema.

Tot això ho podem fer amb un petit fitxer que hem de posar com a root a la carpeta /etc/udev/rules.d. En el meu cas tinc un clònic Arduino amb un xip CHG340. Aquest és el contingut del meu fitxer /etc/udev/rules.d/50-my-rules

Per altra banda potser ens interessarà reprogramar el nostre Arduino de forma remota. En el meu cas està connectat a un servidor domèstic sense teclat ni pantalla, amb una distribució Debian 10. Podem instal·lar el programa arduino-mk, tal com s'explica en el següent vídeo:

Si tenim instal·lat KVM al nostre ordinador, podem baixar imatge Desktop de la pròpia web de Raspberry i instal·lar-la en una imatge de disc:

Primer comprovem que la imatge baixada és correcta, calculan el seu hash

Col·loquem la imatge a una carpeta nova i obrim un terminal en aquesta carpeta. Ara hem de crear la imatge de disc

I comencem la instal·lació

• Escollim Install al primer menú
• Seleccionem el nostre teclat
• A les particions deixem els valors per defecte ( entire disk > all files in one partition > finish > yes)
• Ara iniciarpa la instal·lació i en uns minuts torna l'assistent
• Confirmem la instal·lació del bootloader en el master boot record
• Seleccionem /dev/sda
• Continuem fins reiniciar amb el nou sistema operatiu
• En reiniciar, un assistent ens ajudarà a escollir les nostres preferències, canviar la contrasenya per defecte i a actualitzar el sistema

Ara ja la nostra Raspberry virtual és operativa. Per iniciar-la hem d'obrir un terminal a la carpeta i executar

Amb pcal podem generar calendaris PostScript, i amb ps2pdf convertir-los a PDF:

• -a ca indica que volem la sortida en català
• -F 1 indica que volem començar les setmanes en dilluns
• 4 2020 3 indica que volem començar amb Abril de 2020, i generar 3 mesos (abril, maig, juny)
• 2T2020.pdf indica el nom del fitxer PDF generat

Fa temps vaig aconseguir de rebaixes un Cuaderno Digital de Inves, un sistema que permet prendre apunts i digitalitzar-los.

El problema és que, si bé en connectar l'aparell a l'ordinador aquest es podia utilitzar com a tableta digitalitzadora, i poder accedir a les diferents carpetes com si fos un pendrive USB, no era capaç de llegir els arxiu emmagatzemats.

Podem aprofitar els arxius .TOP que genera aquest aparell amb un script PERL que fa la conversió d'arxius a SVG. Una vegada que tenim aquesta informació en un format conegut no és difícil fer una conversió amb inkscape a PNGs o PDFs des de la linía d'ordres, que podem juntar en un unic PDF amb pdftk.

Amb tot això tenim tres scripts, que recomano desar a /usr/local/bin:

• top2svg que converteix un fitxer TOP a svg
• top2png que converteix tots els fitxers TOP a la carpeta a png
• top2pdf que converteix tots els fitxers TOP a la carpeta a un únic PDF

Font: internetLan i Nauj Gómez

Amb el GhostScript instal·lat obrim el terminal a la carpeta on es troba l'arxiu i executem:

Amb -dPDFSettings ajustem la qualitat i pes de la sortida:

• dPDFSETTINGS=/screen (72 dpi, menor tamaño y peor calidad)
• dPDFSETTINGS=/ebook (150 dpi, calidad media)
• dPDFSETTINGS=/printer (300 dpi, alta calidad)
• dPDFSETTINGS=/prepress (300 dpi, alta calidad preservando el color)
• dPDFSETTINGS=/default (casi idéntico a screen, pero con calidad ligeramente superior)

Font: Blog Bitix

CTRL+r: Ens permet fer cerques a l'històric d'ordres, teclejant part de l'ordre que busquem

CTRL+k: Esborra des de la posició del cursor fins al final de línia

CTRL+a: Porta el cursor a l'inici de la línia

CTRL+e: Portar el cursor al final de la línia

CTRL+l: Neteja el terminal (ordre clear)

Una bona eina per la nostra aulavirtual amb jitsi és el "cuaderno digital inves".

Amb xournal puc explicar com si tingués una pissarra i després compartir el document generat amb pdf. Crec que aquest perifèric ja no es troba al mercat, però si busqueu per internet "cuaderno digital inves" el podreu trobar per 20€ El "IOGEAR Mobile Digital Scribe" també funciona perfectament com a tableta digitalitzadora. Només cal canviar al script la identificació del dispositiu per "Pegasus Technologies Ltd. NoteTaker FW Ver 3.03"

Si tens dos monitor pots limitar l'abast del llapis al monitor de l'esquerra, on tinc xournal a pantalla completa, amb xinput:

La Coordinate Transformation Matrix transforma les coordenades de la tableta a pantalla. La meva trasformació és: 0.4 0 0 0 1 0 0 0 1 Si necessiteu ajustar els paràmetres de xinput feu una ullada a https://wiki.ubuntu.com/X/InputCoordinateTransformation. Fins i tot podeu girar la tauleta. Jo només he reduït l'abast horitzontal, d'aquí el factor 0.4 al primer valor de la matriu. Així la tableta queda limitada al monitor esquerra, on tinc xournal. Potser només us caldrà tocar aquest valor.

Realment Xournal és una eina molt completa. Ens permet inserir imatges, inserir text des del teclat, resaltar zones, escriure amb el llapis de la tauleta, recolocar cada un dels elements, treballar per capes, afegir pàgines ...