L'àmbit de la tecnologia engloba tot el conjunt de coneixements teòrics i pràctics que, degudament organitzats i sistematitzats, es dirigeixen a resoldre diferents necessitats humanes. Amb aquesta afirmació es vol dir que el camp d'aplicació de la tecnologia és amplíssim, ja que ho són tant els coneixements científics amb els quals es relaciona com les diverses necessitats que ha de resoldre. Així, sovint es fa difícil situar la tecnologia de manera genèrica sense tenir present alguna aplicació o especialització que la delimiti.
La tecnologia pren com a punt de partida els coneixements científics aportats per cada una de les branques de la ciència, per aplicar-los a una situació concreta. La tecnologia recull els resultats obtinguts en àmbits molt diferenciats de la ciència, bo i seleccionant el que li és útil de cada especialitat; per això no es pot considerar com el vessant pràctic d'una àrea determinada.
Un cop plantejada una necessitat i proposada una solució, la tecnologia fa ús dels continguts de la tècnica per materialitzar-la, valorar-ne la viabilitat, modificar-ne les condicions si escau, etc. Així, la tecnologia depèn de les possibilitats de la tècnica a l'hora d'oferir solucions.
Els alumnes que cursen l'etapa d'ensenyament secundari obligatori són els futurs ciutadans actius d'una societat en què la tecnologia és una referència obligada. No ha de sorprendre, doncs, que s'introdueixi com una àrea nova de caràcter comú dins el currículum escolar, dotada de continguts propis. A més, cal transmetre als nois i les noies d'aquesta etapa la idea que la tecnologia és el pont que uneix la ciència i la tècnica, i que aquest entramat és basic en la societat actual.
L'àrea compagina en tot moment el vessant teòric en què té la base i el vessant pràctic que ofereix, salvant la dicotomia entre treball intel·lectual i treball manual, que tan sovint es presenten enfrontats.
L'àrea de tecnologia ha de guardar coherència amb l'àrea de Ciències experimentals, ja que s'hi treballen aspectes de propietats de materials i d'energia; amb l'àrea d'Educació visual i plàstica, pel que fa a croquisacions i sistemes de representació gràfica, i ha de tenir presents els continguts desenvolupats en les àrees més instrumentals, com ara les Matemàtiques i la Llengua.
Les capacitats que pretén potenciar l'àrea de tecnologia es mostren en els objectius generals. Les intencions proposades es dirigeixen sobretot a introduir-se en l'àmbit tecnològic, a incorporar els coneixements propis de l'àrea i a saber-los aplicar en el marc d'un treball individual i col·lectiu rigorós i ben fet.
L'àrea s'ha concebut de manera que els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals consten de quatre apartats. En el primer s'analitzen quines són i han estat les diverses necessitats humanes que requereixen la tecnologia. A continuació es proposen diversos processos de fabricació de materials i objectes que, de fet, són condicionats per la disponibilitat de recursos naturals i per l'ús que en facin les persones. El tercer apartat mostra com han anat evolucionant les necessitats humanes al llarg de la història i com han evolucionat les solucions que ha aportat la tecnologia en cada cas. Finalment, el darrer punt va destinat a presentar als alumnes la necessitat de treballar d'acord amb les normes internacionals.
Amb els continguts de procediments es pretén que els nois i les noies sàpiguen aplicar aspectes de la tècnica d'ús generalitzat en diversos àmbits de la tecnologia i comparar la dificultat de realitzar un procés o de construir un objecte, de forma artesanal i en un sistema de producció organitzada.
Els continguts de valors, normes i actituds recullen dos aspectes que són sempre presents en aquesta àrea. Es tracta, per una banda, de potenciar en els alumnes l'hàbit d'actuar amb correcció i seguretat en tot el que fa referència a l'activitat tecnològica; és a dir, treballar d'acord amb unes normes de seguretat amb vista a un mateix i als altres, utilitzar amb correcció, precisió i especificitat les eines i els aparells. Per altra banda, convé estimular en els alumnes una actitud crítica envers l'ús i l'abús de la tecnologia, de respecte als diversos estadis de desenvolupament tecnològic amb què es poden trobar diverses societats, i de valoració de les diferents formes d'incorporació al món productiu.
2. Manipulació directa.
2.1. Anàlisi d'un objecte senzill.
2.2. Planificació i construcció d'un objecte senzill.
2.3. Realització d'operacions.
2.4. Utilització de diversos instruments d'ús comú.
3. Obtenció d'informació.
3.1. Observació directa.
3.2. Transmissió oral.
3.3. Documentació escrita.
3.4. Suport electrònic.
4. Tractament de la informació.
4.1. Càlcul, tabulació i classificació.
4.2. Elaboració de treballs.
4.3. Divulgació de treballs i projectes.
2. Producció i elaboració de materials i d'objectes.
2.1. Fabricació i elaboració de materials i productes.
2.2. Fabricació d'objectes.
2.3. Treball artesanal-industrial.
3. L'evolució tecnològica.
3.1. Evolució científico-tecnològica.
3.2. Canvis de les necessitats humanes.
3.3. L'evolució en la fabricació de materials i d'objectes.
3.4. Avantatges i inconvenients de les aportacions de la tecnologia.
4. Normalització.
4.1. Simbologia.
4.2. Projeccions, acotació i escala.
4.3. Normes específiques.
2. Valoració de la tecnologia en l'entorn social.
2.1. Necessitat de la normalitzacio tecnològica.
2.2. Actitud crítica davant de l'ús de la tecnologia
i la seva repercussió social.
2.3. Valoració positiva de professions i treballs.
2.4. Valoració de la limitació dels recursos naturals.
2.5. Consciència de la importància de l'aportació
del treball individual al treball en grup.